Dins la meva habitació vaig trobar el meu cap,
obrir la porta… I vaig buscar.
Però no era de ningú,
únicament d’algú que no coneixia.
Allò que amb amor em deixa pensar,
és dona.
Allò que amb amor em deixa sentir,
ella és la raó del meu cor.
Buscar-la i demanar-li conèixer,
qui soc jo per ella,
i quan la foscor me la deixi veure,
agafar la seva mà, amb el seu somriure i, preguntar-li:
Podem obrir, la porta els dos.