Uncategorized

Entrevista «Diari de Girona»

Robert Berl: «Hem arribat al punt que hem de vigilar quines idees tenim»

El gironí Robert Berl acaba de publicar «El barbes de Barcelona», una novel·la sobre la postguerra · Just acabada la guerra, un home mata a sang freda un feixista espanyol i tres nazis alemanys en un cafè de Barcelona.

(Albert Soler, fotografia: Aniol Resclosa)

Com es porta, això de dur un cognom impossible de pronunciar?Hi ha força gent a qui li costa. Vaig agafar aquest pseudònim per Roberto Belarmino, que és el meu sant, però jo el pronunciava Berlamino. En veritat el meu cognom és Mitjà.

Hem de desconfiar dels homes amb barba?
Sí (riu). S’amaguen darrere la barba. El meu pare en porta, crec que fa més senyor, imposa respecte.

La Guerra Civil es va tancar en fals?
Sí, i encara és com si hi hagués rastre d’allò que ens hi va conduir. Sobretot judicialment, la justícia està arribant a un punt que va contra la llibertat d’expressió. Per mi això és molt greu. Que passi en la política, mira, es pot entendre, però no en la justícia. Hi ha coses que no són justes.

Com ara quines?
Com el cas del raper aquell, en Hasel. Ell no fa més que explicar el que passa, i ho fa cantant rap. O el de César Strawberry, cantant de Def con Dos. Hem arribat al punt que hem de vigilar quines idees tenim. Si les expressem, podem tenir problemes.

Vostè n’ha tingut?
Al segon llibre que vaig publicar, «Dejad a la paloma libre», ETA ajudava el protagonista. Però vaig pensar que, tal com estan les coses, em podien acusar d’apologia del terrorisme, i ho vaig canviar.

Alguna vegada és justificable prendre’s la justícia per la pròpia mà?
Segurament que quan passa el temps, pots raonar i pensar si val la pena. Però en el mateix moment, és una cosa instintiva, és natural, som animals.

Encara queda feixisme?
Sí, i és com si els feixistes que queden fossin amiguets del Govern. Quan hi ha una manifestació antifeixista, la policia carrega, i quan és al revés, els protegeixen. Com va dir en Wyoming, per força ha d’haver-hi feixisme, si quan es va fer la transició, eren els que manaven. I aquests hi són. La bandera franquista amb l’àliga va matar molta gent, i la nazi també, però la nazi a Alemanya està prohibida i aquí la franquista no.

Viure sempre amagant-se, com el seu protagonista, és vida?
No, però si assumeixes que és per alguna cosa de profit, ho admets.

Potser viure amagats és el que hem fet durant el confinament.
Tinc un nebot a qui el seu pare li diu «si no et portes bé, vindrà el bitxo». Ha substituït l’home del sac.

https://www.diaridegirona.cat/ultima-dia/2020/07/08/hem-arribat-al-punt-que/1051501.html

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *