Relats (cat)

Els cinc cercles metropolitans

La terra, any 2140…

Es pensava que la fi del món estava arribant, la temperatura del planeta pujava progressivament i la gent més feble moria ofegada per culpa de la calor. Els científics del moment van explicar que aquesta calor era produïda per una alteració solar i esperaven que aquests canvis es produïssin durant uns 400 anys aproximadament. I fins que no arribés aquest moment, el sol no deixaria de transmetre aquesta sufocant calor, a causa de la seva modificació molecular.

A conseqüència d’aquest canvi climàtic, la corporació espacial va programar rapidíssimament uns viatges espacials, per sortir a la recerca d’un planeta que substituís la Terra. El projecte havia de ser abonat per la mateixa gent que volgués aventurar-se en l’expedició. Però només un 4% de la població va poder pagar aquesta quantitat. Els restants van haver de quedar-se al planeta i patir els canvis solars.

Els que van aconseguir evacuar la Terra, se’ls va batejar amb el nom dels «Lliures». Ells van deixar enrere el planeta a la recerca d’un altre lloc, amb expectatives futures no molt certes, però la seva ruta espacial els donava esperança i optimisme per trobar-lo. Es van endur la tecnologia més avançada del moment, van marxar amb unes instal·lacions navals que amb prou equipament com per poder subsistir més de quaranta generacions. Van deixar no només la calor sufocant, sinó milions de persones que es van haver d’aclimatar per força per poder sobreviure.

Pocs es van poder acostumar als efectes del sol. Tres quartes parts de la població mundial es van morir, i els que van sobreviure es van fer dir «Unders», per la raó que vivien sota terra.

Van passar molts anys i el clima no canviava. Els Unders que van perdurar van desenvolupar canvis genètics en el seu cos a causa de la seva adaptació a la calor sufocant que els perseguia. Ells es van adaptar, construint túnels i petites ciutats excavades en habitacles sota terra on poder viure. Sortir a l’exterior de dia era impossible i romanien en el seu món subterrani. Van passar dècades i el clima va millorar una mica, però els Unders ja no sortien en hores diürnes, sinó que es van convertir en una raça llunàtica, ja que de dies vivien dins els seus habitacles sota terra, que s’estenien per ot el món. Van inventar una llum blanca, que tenia les mateixes propietats que l’antic sol i s’alimentava de l’energia solar de l’exterior. Era una mena d’energia pura, i treballant amb ella van descobrir que podien fer créixer aliments i tenir una energia inesgotable.

Any 2400…

Van passar generacions, en què els Unders van viure en harmonia i amistat. I entre ells sempre explicaven el record d’aquella gent infame, que va aconseguir marxar del planeta, deixant-los a ells moribunds sota la llum del sol.

Recordant el seu nom, deien: Ells són els Lliures.

 

Tres segles després en una de les naus dels Lliures…

            Capità John, 28710B. Hem canviat el rumb cap a l’origen dels nostres avantpassats. Queden 43 hores per arribar. Ens amagarem darrere del satèl·lit, anomenat Lluna. I amb la nau de sondeig, iniciarem l’exploració del planeta Terra. El que busquem és el nostre origen. Suposo que no hi haurà habitants però, per si de cas, portarem armament.

Només quedem cinc naus amb 350.000 Lliures; els que falten van morir durant el llarg temps de recerca d’un planeta semblant a la Terra. Que descansin en pau.

 

Cinquanta hores més tard a la Terra…

Feia tot just cinc minuts que els Lliures havien aterrat. Estaven enlluernats per la bellesa de la flora, entremig de muntanyes. Havien aconseguit tornar, després del fracàs de no trobar cap planeta semblant a la Terra. Inspeccionant durant una bona estona, un dels soldats va trobar una sortida d’aire, que estava connectada a terra. Van veure que al costat hi havia una entrada i van baixar a baix. Caminant a poc a poc pel túnel es van fixar que la llum blanca era extraordinària i que hi vivia algú.

En un costat del mateix túnel hi havia unes escales, on van observar un mapa del planeta Terra. Van quedar sorpresos perquè aquest túnel feia la volta al món, i no només hi havia un cercle, sinó que en van comptar cinc.

Veient això, el capità va ordenar tornar a la nau. Però quan van arribar a la sortida es van trobar amb un grup d’Unders. Es van sorprendre perquè no tenien pèl al cap, i els ulls, els tenien de color verd clar.

Els Unders anaven armats i no van preguntar gaire: sabien que eren els Lliures que havien tornat. I van començar a disparar-los. Els Lliures van respondre i van sortir ràpidament, però en l’intercanvi de foc van morir dos soldats. Van sortir corrent en direcció a la nau i es van dirigir rumb a les seves cinc naus, que estaven darrere de la Lluna.

Els Unders van mirar detingudament els dos soldats morts i van donar la veu d’alarma. Es van organitzar molt ràpidament, vigilant totes les entrades exteriors del primer cercle metropolità. Sabien que eren ells… Havia començat la guerra contra els Lliures. Van comprendre que havia començat la guerra per la possessió de la Terra…

 

Dins de la nau dels Lliures…

Capità John 28710B. Ho hem trobat, la nostra llar està sota nostre. Segur que serà una guerra llarga. Esperem que els nostres néts puguin viure en el planeta blau, sense problemes.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.